15 de juny de 2018

Atenció / Atención





24 de maig de 2018

El nadador, de Joakim Zander


Joakim Zander. El nadador. Traducción de Pontus Sánchez. Barcelona: Debolsillo, 2015. ISBN: 978-84-9062-822-5

Principios de los ochenta. Damasco. Un agente estadounidense abandona a su bebé a un destino incierto. Su incapacidad para olvidar lo que ha hecho lo conducirá a una incesante huida hacia delante.

Treinta años después, Klara Walldéen, una joven sueca que trabaja en el Parlamento Europeo de Bruselas, se ve envuelta en una trama de espionaje a nivel internacional en la que está implicado su antiguo amante y exmiembro de las fuerzas especiales del ejército sueco, Mahmoud Shammosh. De la noche a la mañana, se convierten en el objetivo de una cacería que se desarrolla por la Europa invernal, un mundo donde la línea que separa a aliado y enemigo, verdad y mentira, pasado y presente, es cada vez más sutil.






23 de maig de 2018

Sangre en la luna, de James Ellroy


James Ellroy. Sangre en la luna. Traducción Magdalena Durán Coll. Gijón: Júcar, 1989 (Etiqueta Negra; 100). ISBN: 84-334-3700-3

El inicio de la saga del sargento Lloyd Hopkins. La presentación en España de un gran novelista. ¡El número 100 de Etiqueta Negra!

***

"James Ellroy es la realidad. Un escritor brillante que cuenta historias que atrapan al lector por su brutalidad y las revelaciones que logra sobre la condición humana. Ellroy es un descubrimiento importante. Nuestros nietos seguirán leyendo sus libros."

Richard Layman

***

"No sé que pasará el año que viene, o el que sigue, pero este año los libros que hay que leer son los de James Ellroy, eso lo tengo claro."

Harlan Ellison




Mayo Negro: Detectives de Barcelona a Twin Peaks

22 de maig de 2018

Un ciego con una pistola, de Chester Himes


Chester Himes. Un ciego con una pistola. Traducción Ana Becciu. Barcelona: Bruguera, 1978 (Novela negra; 17). ISBN: 84-02-05609-1

"Un amigo mío, Phil Lomax, me contó que un ciego había disparado con una pistola contra un hombre que le había abofeteado en el metro y había matado a un espectador inocente que leía tranquilo su periódico al otro lado del paseo. Y pensé, maldita sea, igual que las noticias de hoy, las revueltas en los ghettos, la guerra en Vietnam, los actos masoquistas en el Medio Oriente. Luego pensé en alguno de los líderes de voz estridente que incitan a nuestros vulnerables hermanos del alma y les hostigan para que se hagan matar, y por último pensé que toda violencia desorganizada es como un ciego con una pistola."




21 de maig de 2018

Amb X de Xino, de Sebastià Sorribas


Sebastià Sorribas. Amb X de Xino: Un barri de la Barcelona de postguerra. Barcelona: Barcanova, 2007. ISBN: 978-84-489-2098-2

El barri, el Xino, sota la pluja, es transforma en un merder impressionant. Si ja és difícil caminar-hi amb bon temps -amb els carrers plens de tronxos de cols, tomàquets i merdes de tota mena-, quan cau una bona pluja, el més segur és que et fotràs una relliscada només de sortir de casa...


I aquell dia de finals de març de 1943, la pluja no era gaire forta, però ja durava tot el matí i la gent començava a posar-se nerviosa. A sobre, de tant en tant, feia una ratxa de vent molt fort i els paraigües s'obrien com capolls...



La senyora Merxe va travessar el carrer Nou corrent, amb perill de fotre's la gran morrada, fins a arribar al portal de la Comissaria... A la porta va informar el número que feia guàrdia que volia parlar amb el comissari Merlo, per denunciar la desaparició d'una persona. -La meva filla... Fa dos dies que no va a casa... Segur que li ha passat alguna cosa. No ho ha fet mai, això, la meva Lola.



Així comença la primera de les històries ("Amb X de Xino", "El cas Macari" i "L'assassinat d'un rodamón") que ha escrit en Sebastià Sorribas i que ens transporten a la Barcelona de postguerra, quan el barri Xino, d'ambients tèrbols, amb morts violents i fets dramàtics, era lloc de trobada de passions extremes, d'amistats i d'enfrontaments, d'inspectors de policia que empaitaven malfactors de tota mena. Al barri Xino, però, hi vivia també gent treballadora que en aquells temps tan durs feia el que podia per posar un plat a taula.





20 de maig de 2018

Firmado: Picpus, de Georges Simenon


Georges Simenon. Firmado: Picpus. Traducción española de Agustina Rovira. Barcelona: Luis de Caralt, 1974. ISBN: 84-217-0068-5

Un buen día, un escritor prestigioso, Simenon, creó una figura inconfundible: el sagaz, reservado e inteligente inspector Maigret. Con él, la novela policíaca, conservando todos sus incentivos de acción y misterio ganó en dignidad, en lógica, en humanidad. Pintor fiel y brillante de tipos y ambientes, observador condescendiente de los hombres y las cosas, Simenon ha hecho del género policíaco un género literario.




19 de maig de 2018

Amanecer sangriento, de Mickey Spillane


Mickey Spillane. Amanecer sangriento. Traducción de J. Ferrer Aleu. Esplugues: Plaza & Janés, 1979. ISBN: 84-01-90804-3

En "Amanacer sangriento", la misión es tan difícil de aceptar como de llevar a cabo, pues Tigre se entera, el día de su boda, de que lo necesitan para una "Operación Platón". Según dice el propio Tigre "Platón era lo más gordo. Matar o morir. Toda la estructura de América estaba en peligro. La respuesta alternativa era la guerra". El resultado es una intriga internacional a ritmo acelerado. Tigre tiene que enfrentarse al mismo tiempo con peligrosos adversarios y con hermosas mujeres, y lo hace en un relato tan apasionante y trepidante como su protagonista. Tigre, el gran personaje creado por Spillane, sólo recibe órdenes de su poderosa organización secreta.




18 de maig de 2018

El señor del caos, de Jonathan Rabb


Jonathan Rabb. El señor del caos. Traducción Jordi Arbonés. Barcelona: Ed. B, 2005. ISBN: 84-666-2335-3

Durante largo tiempo el nombre de Eusebius Iacobus Essenreich, un monje del siglo XVI corrió por los círculos académicos. Se le atribuía la autoría de un texto titulado "Sobre la supremacía", que supuestamente recogía un plan dirigido a obtener el dominio mundial por medio del caos. Al parecer, el manuscrito, que según se decía suuperaba la osadía de la obra de Maquiavelo, había sido enviado al papa clemente VII, quien lo había atesorado hasta su muerte. Después se había perdido su rastro. La posibilidad de que hubiera perdurado hasta hoy era una especulación, hasta que en Montana se halla el cuerpo sin vida de una joven. Cuando la agente Sarah Trent se hace cargo de la investigación relacionada con el asesinato, pronto descubre que lo más aterrador está por venir.



17 de maig de 2018

Glòria a Frank Caudett i eternitat a la novel·leta de quiosc!

[Nació Digital, 17 de maig de 2018]

Toni Vall

«Francesc Caudet Yarza va escriure més d’un miler de títols –un per setmana, dos per setmana?– va conèixer els anys d’or i de plom de la Bruguera, és un supervivent, un irreductible, una força de la naturalesa»


Tan importants com són els quioscos en una ciutat i cada dia n’hi ha menys! Als quioscos s’hi venien abans autentiques barbaritats, no t’ho acabaves tot el que hi havia allà escampat. Diaris i revistes, esclar, però també milions de cromos –aquests encara hi són– còmics per nens, còmics per adults, còmics porno, còmics underground, llibrets d’entreteniments, loteria, targetes d’autobús… Algun dia haurem de parlar a fons dels quioscs de Barcelona, però avui volia recalcar una de les coses que hi havia abans i que ara ja no hi és: les novel·letes de quiosc, també conegudes com novel·les populars o "bolsilibros". N’hi havia de tota mena: de l’oest, policíaques, romàntiques, de ciència ficció i de misteri.

La novel·la de quiosc és un món fascinant, un univers de milers i milers de títols, editats entre els anys cinquanta i noranta –ja anaven de baixada– de lectura ràpida i digestió encara més ràpida, que amb una tarda en tenies prou per deglutir-los i que van ensenyar a llegir algunes generacions de lectors. No gaudeixen de cap prestigi, molt pocs s’han preocupat de reivindicar aquest gènere tan entranyable, tan mític i important. Els autors d’aquests llibres eren tot-terrenys de l’escriptura, stajanovistes compulsius, portaven incrustat el gen del treball entre cella i cella. Del treball imposat, tot s’ha d’explicar, perquè els editors se n’aprofitaven i els explotaven fins l’extenuació.

Exemples d’aquesta mena d’escriptors? Marcial Lafuente Estefanía i Corín Tellado potser són els més mítics. Els noms amb què anaven firmades les novel·letes de quiosc acostumaven a ser pseudònims. Com Curtis Garland o Silver Kane, per exemple, rere del qual s’hi arraulia Francisco González Ledesma. Un d’aquests autors dels que avui us volia parlar en tenia molts de pseudònims: Michael Bannister, Kyle Brown, Montana Blake, Winston McNeal, Oscar Hamilton, Jean-Paul Teduac, Klaus Bergman i Frank Caudett. Tots pertanyien al gran Francesc Caudet Yarza, que va escriure més d’un miler de títols –un per setmana, dos per setmana?– va conèixer els anys d’or i de plom de la Bruguera, un supervivent, un irreductible, una força de la naturalesa.


És periquito, d’una estirp especial, la dels indomables, el conec del Mercat de Sant Antoni, de tants diumenges al matí donant voltes i més voltes, conversant amb tothom, buscant tresors per farcir la seva biblioteca i historiar el trajecte literari que ell i altres com ell van traçar, tenaços. Caudet ha escrit més de mil llibres. Mil llibres! I per què no se’l coneix i respecta com un tòtem? Perquè les historietes de "l’oeste" no interessen als exquisits. Perquè hi ha qui es pensa que la ciència ficció és patrimoni dels il·luminats. Perquè el noir, el policíac, el negre i criminal –com li agradava dir al comissari Camarasa– no vestia, era un subgènere, un subproducte per a lectors de segona. Apa, a pastar fang!

Al gran Caudet li fan aquests dies un homenatge en forma d’exposició a la Biblioteca Tecla Sala del seu estimat Hospitalet.Quina gran idea, amics! I que merescut! L’altre dia la van presentar en societat i ell no hi va poder anar perquè té la salut una mica atrotinada. Hi era la Maria Josep, la seva senyora, l'Òscar, el seu fill, i també el Javier Pérez Andújar, erudit en la matèria, coneixedor generós i gens engolat, que va glossar els heterònims –m’agrada més que pseudònims– d’en Caudet. “Aquests homes eren proletaris de la literatura, machacas de l’escriptura”, exclama entusiasmat Pérez Andújar.

Reclamar atenció per a ells és un acte de justícia. De justícia poètica, sí. Perquè poètics eren els títols dels llibres de Frank Caudett, Michael Bannister i Montana Blake: Poesía se escribe con sangreViaje al interior de la muerteMadame GuillotinBajo la sombra del ciprésMil años despuésLa diabólicaLos que no están,Entre los dos la venganzaCementerio City... Poètics sí, i també fatalistes i desesperats, violents, expressius, contundents, acollonants. Tenien portades cridaneres i coloristes, dibuixades per altres artesans amb el pols ràpid i la precisió de qui coneix l’ofici. I se l’estima.

No eren joies de la literatura universal però van inocular l’hàbit de la lectura a milions de persones. Hi ha col·leccionistes voraços d’aquesta col·lecció que no s’acaba mai. El Mago Félix, per exemple, que en té la casa plena, totes les parets folrades des del terra fins al sostre. El gran Caudet ha llegat tota el seu fons bibliogràfic a la biblioteca La Bòbila, agermanada amb la Tecla Sala, i m’expliquen com n’és d’apassionant la feina de classificació i catalogació. Arribeu-vos, sisplau, a l’Hospitalet i feu-vos una idea de la magnitud de la qüestió que he intentat explicar-vos.

Glòria a Frank Caudett i eternitat a la novel·leta de quiosc!









EL MAURIZIO HA GUANYAT EL CONCURS BIBARNABLOC DEL MES DE MARÇ

[Bibarnabloc.cat, 16 de maig de 2018]

El Maurizio va venir a recollir el seu premi, un exemplar del llibre Femení i singulars: històries de dones i música, de Victòria Palma a la Biblioteca Horta-Can Mariner. Està content amb el llibre que té a les mans i ens explica que qualsevol llibre que ampliï la seva perspectiva sobre el món femení és benvingut. De fet, participa a diferents clubs de lectura, entre ells, el que està dedicat a la literatura LGBTI a la Biblioteca Francesca Bonnemaison.
El Maurizio vivia a Itàlia, i el primer que va fer quan va arribar a Barcelona, ciutat on viu des de fa més de 20 anys, va ser demanar el carnet de la nostra Xarxa de Biblioteques Municipals. Com que encara no estava empadronat li van dir que no era possible, i va haver de tornar-hi un cop censat.
Coneix totes les Biblioteques de Barcelona, però al ser veí d’Hospitalet de Llobregat, té com a referència la Biblioteca Central Tecla Sala, i la Biblioteca La Bòbila.


A Barcelona, utilitza la Biblioteca Can Fabra, especialitzada en còmics; la Francesca Bonnemaison per la literatura femenina; i la Biblioteca Horta-Can Mariner, on és voluntari del projecte Lecxit. Cada dilluns a la tarda, el Maurizio i uns vuit voluntaris més es reuneixen a la sala infantil de la biblioteca amb alumnes d’una escola del barri. Durant una hora, llegeixen tot tipus de llibres en veu alta per tal de millorar la comprensió lectora dels alumnes.

Va conèixer el Bibarnabloc a través del butlletí electrònic Mesbiblioteques. Buscava informació sobre el concurs Velocirepte i va conèixer també el Bibarnabloc. Al nostre bloc, va trobar interessant poder intercanviar opinions amb altres usuaris. Ell però, es mostra una mica indiferent amb tot això dels blocs d’Internet, prefereix el tracte humà. És per això que defensa els taulells de préstec tradicional a les biblioteques, i està totalment en contra dels més moderns d’auto préstec.
El Maurizio treballa de lampista, però la seva passió és la lectura. Generalment, llegeix tot tipus de novel·la: de la clàssica a l’actual; de la ciència–ficció al gènere negre. Fins i tot, arriba a llegir dos o tres llibres a la vegada. De fet, ara mateix, està llegint La escena de Clarence L. Cooper Jr. i també A través de un millón de años de Robert Silverberg. I alhora, El llano en llamas de Juan Rulfo.
Els seus autors preferits són, entre molts altres, Daniel Pennac, Leonardo Sciascia, Mario Vargas Llosa, Italo Calvino, Jane Austen, Jim Thompson i Philip Roth. A part d’utilitzar el préstec a la biblioteca molt sovint, també li agrada comprar molts llibres.


Un visó com a taüt, de Jonathan Latimer


Jonathan Latimer. Un visó com a taüt. Traducció de Concepció Roca. Barclona: Ed. 62, 1989 (Seleccions de la Cua de Palla; 93). ISBN: 84-297-2966-6

En aquesta novel·la sobre Hollywood hi ha una dura visió que Latimer va adquirir dels ambients cinematogràfics al llarg de la seva fèrtil carrera com a guionista, de 1939 a 1958. En el curs d'aquesta activitat va realitzar guions de films basats en novel·les negres cèlebres, com són ara les ja publicades per "Seleccions de la Cua de Palla", El gran rellotge, de Kenneth Fearing, i La clau de vidre, de Dashiell Hammett. A Un visó com a taüt va prendre com a pauta del personatge que exerceix de director cinematogràfic el realitzador John Farrow, amb el qual havia col·laborat en una desena de films, i sembla que el personatge del guionista està inspirat en un altre amic de Latimer, el novel·listab Max Miller.




 
Google Analytics Alternative